27 DE ABRIL DE 2018

FÀSTIC!

Large media photo 59c59898642ff25396783bbd 640w

La sentència del cas conegut com “la manada” ha fet que moltes persones anéssim a dormir amb l'estómac regirat. Regirat de fàstics múltiples. En el meu cas, de fàstic per moltes incomprensions. Si no hi ha consentiment, és possible que no hi hagi intimidació si l’acte finalment es porta a terme? És possible entendre que una noia rodejada de cinc homes més corpulents i de major edat que ella, en un espai reduït, amb una sola via d’escapatòria, no senti intimidació, inclús pànic? Es poden llegir els fets, que queden demostrats en la sentència, sense sentir un profund dolor d’empatia amb la víctima? Ens podem posar en el lloc de la víctima sense que ens saltin les llàgrimes d’impotència i de ràbia? Què passa en aquesta societat perquè cinc homes joves creguin que les dones són éssers desproveïts de sensibilitat, d’humanitat, i decideixin tractar-les com si fossin poc menys que animals de caça? No tenen mares, no tenen germanes, no tenen consciència, no tenen escrúpols? Inclús em plantejo el cas donant-li tota la volta. Imagineu que, lliurement, una dona decideix tenir una pràctica sexual consentida amb cinc homes en un portal, després d’una nit de festa i de possibles excessos. Seria motiu perquè fos tractada en aquest acte íntim entre adults amb tant de despreci? Caldria gravar l’escena sense el seu consentiment? Caldria difondre aquestes imatges íntimes com a motiu de triomf i virilitat masculina? Caldria robar-li el mòbil i deixar-la desvalguda, com aquests miserables van fer? Quina classe de persones fan una cosa així? Crec que és clara i evident la condició humana d’aquests nois. Es demostra també en altres fets similars, pels quals estan pendents de judici, i pel tipus de missatges que entre ells s’enviaven abans i després de cadascuna d’aquestes aberracions. No, nou anys de presó no són pocs, el problema és que amb tres anys ja estan al carrer preparats per a una nova caça. Res fa pensar el contrari perquè, no solament alguns han negat els fets gravats, sinó que ni tan sols han mostrat penediment! Però el que més m’indigna de tot plegat és que tinguem unes lleis escrites i pensades per homes. Que no perceben la violació com a màxima violència en si mateixa per a una dona, sinó que s’ha d’acompanyar de més violència per a ser interpretada com a agressió sexual. Que no perceben la no resistència com a acte de supervivència, sinó com a possible consentiment. Que perceben a la víctima com a la responsable de convèncer que allò que li va passar no va ser fruit de la seva provocació. Que perceben que la víctima, un cop ha passat per una situació com aquesta, que li marcarà per a sempre la seva vida, s’ha de tancar a casa i mostrar públicament el seu dol per la pèrdua de confiança amb l’ésser humà. Aquest darrer 8 de març va ser històric. Els carrers es van omplir de reivindicacions feministes en tot l’estat. Sentències com aquestes ens demostren que ens queden encara molts dies de lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes.

Susanna

Deia Franklin D. Roosevelt que els homes necessitats no són homes lliures.

Les persones que hem viscut situacions de dificultat, en què ha perillat la permanència dels recursos que considerem més bàsics i necessaris per viure amb dignitat, podem entendre la profunditat d'aquesta afirmació. Les possibilitats reals d'escollir el teu futur minven si no es tenen garantides les necessitats més bàsiques. Els qui defensem la llibertat com un valor universal, indestriablement hem de dedicar els nostres esforços a crear iguals, més enllà de religions, races, sexes i fronteres.

La política n'és la millor eina.


Susanna Mèrida



Segueix-me:

Twitter Facebook Scoopit